Comunicat del rector sobre la COVID 19 i els 25 anys de la UOC

  Foto: UOC

Foto: UOC

06/04/2020

Benvolgudes i benvolguts,

L’emergència global generada per la COVID-19 ens fa recordar amb enyorança la saviesa dels nostres grans quan ens deien que la salut és el primer, i que si hi ha salut ens en sortirem de tot. L’actual pandèmia està tensant el sistema sanitari, l’economia i, sobretot, la quotidianitat. Retornem a la primera de les nostres prioritats, el benestar i la salut de l’entorn més proper, en un món que se’ns ha capgirat. Davant d’aquests moments, que ens retornen a temps passats i a presents que mai haguéssim imaginat, com a màxim representant de la UOC voldria fer-vos arribar la solidaritat i l’escalf personal i institucional, especialment a les persones que avui esteu de dol perquè heu perdut un familiar o una persona estimada.

Conscients de la gravetat de la situació, des de la UOC vam actuar des del primer moment per donar compliment a les recomanacions de les autoritats competents. Com ja us vaig avançar en un missatge anterior, vam adoptar una sèrie de mesures sintetitzables en un doble objectiu: garantir la salut de tot el nostre personal, i facilitar la continuïtat de l’aprenentatge. Ser una universitat sense distàncies ens va facilitar l’adaptació a aquesta situació excepcional i mantenir actiu el nostre campus, la docència i la recerca. Amb tot, no han estat els avantatges tecnològics els que han marcat la diferència, sinó el compromís professional dels equips de docència, recerca i gestió. A tots aquests equips, professorat, personal docent i investigador, personal de gestió i el conjunt de col·laboradors, el meu reconeixement més sincer. Menció extensible al col·lectiu d’estudiants, que amb el seu esforç, compromís i capacitat d’adaptació ha sabut combinar el calendari acadèmic amb situacions personals i laborals especialment complexes. I a la nostra comunitat de graduades i graduats, que ens ha fet arribar el seu suport amb iniciatives individuals i col·lectives.

Davant de la prolongació del confinament i la incertesa sobre el calendari, la setmana passada el Consell de Direcció va aprovar un seguit de noves accions. Respecte de la normativa acadèmica, va acordar la virtualització completa de les proves d’avaluació contínua i finals, la suspensió temporal de les pràctiques presencials o, en tots els programes en què sigui possible, la seva substitució per unes altres pràctiques virtuals o mitjançant teletreball; a més, es van acordar mesures extraordinàries de flexibilització de pagaments i modificació de matrícula.

Alhora, hem volgut posar la nostra expertesa al servei de la comunitat. D’una banda, hem posat en marxa, juntament amb la UNED i en col·laboració amb el Ministeri d’Universitats i la CRUE, una plataforma de recursos per a docents, estudiants i societat en general. De l’altra, i amb la implicació de tota la UOC, avui obrim al món educatiu un espai dinàmic i en creixement, Docència no presencial d’emergència, on s’aplega el coneixement del nostre professorat per resoldre problemes concrets i urgents. Des d’aquest espai oferirem webinars gratuïts dels diferents estudis, cursos MOOC i píndoles de formació de curta durada, entre altres activitats i recursos. Finalment, des de UOC Corporate hem dissenyat un programa sobre com liderar equips dispersos que teletreballen, adreçat gratuïtament a les empreses col·laboradores.

Són actuacions singulars per a temps excepcionals, però coherents amb una trajectòria compromesa amb la transformació de la societat a través del coneixement.

A les portes del nostre vint-i-cinquè aniversari, la UOC vol seguir sent vector de canvi i progrés, i seguir participant en la transformació i la interconnexió de persones, de societats i d’idees. En néixer, en plena recessió a principis dels anys noranta, vam saber construir la nostra singularitat: ser la primera universitat en línia del món. Un quart de segle després volem resignificar aquell «primera» no com a sinònim de pionera, sinó de lideratge.

No és moment per a celebracions, però la duresa dels moments actuals tampoc ens ha d’impedir mirar més enllà. El 6 d’abril de 1995, el Parlament de Catalunya aprovava, amb la unanimitat de tots els grups polítics, la creació de la UOC. I, des del primer moment, la nostra universitat ha exercit un paper protagonista en els canvis profunds que han modificat l’educació i la formació, el treball i la recerca, el coneixement i la vida. Ser fidels a l’esperit fundacional i a la voluntat de servei públic i d’impacte social originals ens exigeix seguir sent referents en l’impuls de la transformació digital de la nostra societat, en l’evolució del nostre model d’aprenentatge, en el cultiu de nou talent i de nous talents i, sobretot, en l’enfortiment de l’esperit d’una ciutadania crítica i responsable. A Catalunya, a Espanya i al món.

Com va deixar escrit l’historiador estatunidenc Howard Zinn, ser positiu en moments complicats com l’actual té poc a veure amb la ingenuïtat i més amb l’essència de la nostra humanitat. La nostra història inclou fracàs i violència, però també compassió, sacrifici, coratge i bondat i, posats a triar, sens dubte millor vincular-nos a aquesta darrera genealogia. «I si actuem, per molt petit que sigui aquest acte, no ens haurem d’esperar a un gran futur utòpic. El futur és una successió infinita de presents, i viure ara com pensem que els éssers humans haurien de viure, desafiant tot el que és nociu al nostre voltant, és en si mateix una meravellosa victòria». En aquest sentit, m’agradaria aprofitar per agrair l’esforç personal i el compromís professional protagonitzat des del món sanitari, assistencial, d’emergències i seguretat, així com l’esforç de les persones que diàriament –des de la producció, passant per la logística fins al petit comerç i totes les activitats de cura de persones– s’ocupen i es preocupen de la nostra alimentació i salut i faciliten el confinament de la resta.

Avui ens pertoca centrar-nos en l’urgent, representat pels esforços per vèncer la pandèmia i per alleugerir-ne els efectes. Però, per molt difícil que ens ho sembli ara –i serà difícil–, i parafrasejant l’escriptora Milena Busquets, «també això passarà», i aleshores necessitarem institucions fortes, projectes renovats i horitzons de futur capaços d’integrar nous reptes socials (econòmics, de sostenibilitat, laborals, de valors...). Serà el moment de recordar allò viscut, de commemorar aquest primer quart de segle de la UOC i, sobretot, de pensar plegats en els propers vint-i-cinc anys amb unes noves coordenades.

Mentrestant, cuideu-vos molt i cuidem-nos entre tots!

Una abraçada ben forta,

Josep A. Planell

Rector de la UOC