Les dones, millors gestores de l'economia domèstica tot i els estereotips

  Professores de la UOC conclouen que les dones s'ocupen més de l'economia de la llar, però són més conservadores en les inversions

Foto: Sharon Mccutcheon / Unsplash

12/05/2021
Ángela F. Casal
Expertes apunten la possibilitat d'"excés de confiança financera" dels homes per entendre les diferències en els estudis publicats

Professores de la UOC conclouen que les dones s'ocupen més de l'economia de la llar, però són més conservadores en les inversions

Les dones continuen carregant amb el pes de les tasques i les decisions domèstiques. Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el nombre d'hores que inverteixen els homes en aquest àmbit és gairebé la meitat. En conseqüència, són elles, diuen les expertes, les qui s'ocupen de les compres relacionades amb la llar, encara que aquest tipus de gestions generalment no es veuen com un factor clau en la salut financera de les famílies. "Els assumptes de la casa s'han relacionat amb decisions senzilles, que no podien perjudicar l'economia i que, en cas de poder fer-ho, es consultarien amb el marit", apunta Neus Soler, professora col·laboradora dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Són les dones les qui assumeixen "la majoria de les responsabilitats familiars i domèstiques", ratifica la docent de la UOC experta en cultura financera Elisabet Ruiz-Dotras, que també considera que es mantenen estereotips perquè "tradicionalment l'home ha estat qui portava un sou a casa i també qui s'ocupava de la relació amb el banc". Aquests estereotips de gènere continuen sent públics, a través del màrqueting, per exemple, però la situació ha canviat. "La dona, en general, es considera independent econòmicament, la qual cosa la porta a adoptar les seves pròpies decisions o a consensuar-les amb la parella sense supeditació o dependència", defensa Soler, que creu que l'accés al mercat laboral i l'increment en l'educació universitària de les dones han estat clau perquè es produeixi el canvi dins les llars. Així i tot, apunta Ruiz-Dotras, estudis com el de l'OCDE continuen assenyalant menys coneixements financers entre elles, encara que també es registra un fenomen que posaria en dubte els termes absoluts.

L'"excés de confiança financera" es produeix més en homes que en dones, explica la professora, de manera que ells "creuen que tenen més coneixements dels que tenen realment" i això els aporta "més seguretat, encara que sigui fictícia". Un informe del Banc d'Espanya ressalta que les dones responen menys preguntes correctament en una prova sobre coneixements financers, però també conclou que aquestes responen majoritàriament "no ho sé". Soler també comenta que les dones "tenen interioritzat que en cultura financera l'home és millor" i se senten "insegures", i així ho ratifica una altra enquesta que afirma que són elles, les persones de més de 55 anys i les de nivell socioeconòmic més baix les que en saben menys, segons la seva pròpia opinió. Per contra, altres estudis dedueixen que elles, quan treballen en una entitat financera, trien més bé quins préstecs finançar, aconsegueixen menys morositat dels clients i segueixen més les normes internes. Totes dues docents estan segures que la manera que tota la ciutadania aconsegueixi l'autonomia en aquest àmbit és la formació específica a edats primerenques. "Al cap i a la fi toquem diners, encara que sigui digitalment, cada dia, de manera que tenir una educació ajudaria a millorar l'estalvi i a planificar financerament i, en conseqüència, al benestar de les persones", defensa Ruiz-Dotras, mentre que Soler remarca que aquesta temàtica hauria de ser un "coneixement bàsic, relacionat amb les competències transversals que afecten les diferents àrees de coneixement". No només l'escola té un paper en aquest aprenentatge, sinó que les famílies també hi tenen un paper important, i així es plasma en una recerca que afirma que a Europa el 55 % de les dones indiquen que és a casa on absorbeixen conceptes financers, respecte al 46 % dels homes.

Llavors, hi ha diferències en la decisió de compra o inversió realment? L'experta en cultura financera assenyala que hi ha anàlisis que demostren que les dones són "més impulsives en les compres", però també postil·la que aquest comportament canvia quant a la inversió, on són més conservadores, i encara més quan són mares. Això es tradueix, per exemple, en la taxa d'emprenedoria "molt baixa", diu, que es continua observant avui dia en comparació amb la dels homes. "Aspectes com el rol de mare o la falta de confiança en elles mateixes afecten negativament en la decisió d'emprendre", exposa. La professora col·laboradora dels Estudis d'Economia i Empresa també apunta la maternitat com a clau per entendre un canvi en la manera d'actuar de les dones. "Des de la perspectiva del màrqueting s'observa que és menys impulsiva perquè se sent responsable dels fills i considera que també ha de protegir-los econòmicament", relata, i posa com a exemple el fet que siguin més cautes a l'hora d'invertir en productes "que tinguin algun risc financer, com un fons d'inversió". L'ONU també parla dels fills com un factor que cal tenir en compte en el comportament de les dones, i les col·loca com a millors gestores de l'economia familiar perquè busquen el benefici del conjunt. Sobre l'exposició que assumeixen davant decisions financeres, un estudi sobre les inversions fetes durant l'inici de la pandèmia de la COVID-19 a Espanya ressalta que les dones, i, entre elles, les d'una edat més avançada, van ser "les més conservadores" i que els homes de mitjana edat van ser els qui van invertir més durant aquest període d'incertesa davant la crisi sanitària.

Les compres de la llar recauen, segons les últimes dades que es coneixen, en les dones, amb una despesa total de 1.977 euros en productes relacionats amb la vida domèstica, respecte als 1.146 euros dels homes, que són els qui més compren automòbils o tecnologia i desemborsen en locals d'hostaleria. De manera virtual, les xifres de l'INE de 2019 mostren que les dones al·leguen més que els homes "manca d'habilitats o coneixements" per fer la compra en línia, i també són elles les qui diuen que no ho fan perquè "una altra persona" ho fa per elles. Però quantes de les compres estan guiades pel màrqueting i com actua aquest en funció del sexe? La professora Neus Soler considera que el procés per eliminar estereotips és "lent", per la qual cosa preveu que "el camí per aconseguir la igualtat" encara serà "llarg". Anuncis amb dones exclusivament que fan tasques de la llar encara n'hi ha, però aclareix que també es denuncien i les marques rectifiquen. Una part important del problema, assenyala, és que els departaments que gestionen la imatge de les marques els lideren homes. "Els qui imaginen el que volen les dones i defineixen com vendre'ls-ho són homes", atribueix, i espera que la "lluita" per la igualtat de gènere obtingui fruits d'aquí a poc temps.

#expertsUOC

Foto de la professora Elisabet Ruiz Dotras

Elisabet Ruiz Dotras

Expert/a en: Mercats financers, capacitació financera, banca electrònica, ètica i finances, i aprenentatge virtual (e-learning).

Àmbit de coneixement: Economia financera i comptabilitat.

Veure fitxa

Neus Soler

Professora col·laboradora dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Expert/a en:

Àmbit de coneixement: Economia financera i comptabilitat.