La bretxa bancària discrimina la vellesa

  Un 77 % de les persones més grans de 65 anys a Espanya no són usuàries de la banca en línia

Un 77 % de les persones més grans de 65 anys a Espanya no són usuàries de la banca en línia (Foto: Eduardo Soares / Unsplash.com)

Un 77 % de les persones més grans de 65 anys a Espanya no són usuàries de la banca en línia


El tancament d'oficines, la digitalització i l'ús majoritari dels diners en metàl·lic posen en perill d'exclusió i vulnerabilitat aquest grup


Un 27 % dels que no utilitzen internet no aconsegueix fer les seves gestions quotidianes a través d'internet o d'una màquina

Set de cada deu persones grans (més de 65 anys) a Espanya no són usuàries de la banca en línia. Desgraciadament, aquest comportament xoca frontalment amb l'estratègia de la banca: tancar sucursals i potenciar la digitalització. Aquest 2021, a Espanya han abaixat la persiana prop de 1.700 oficines dels quatre grans bancs espanyols (Santander, BBVA, CaixaBank i Sabadell), els quals han reduït en un 13 % la seva xarxa de sucursals. «Això impacta en un grup important i silenciós de la societat, la gent gran, que a poc a poc van quedant exclosos d'un sistema econòmic i financer en evolució constant, sense que la banca proporcioni una resposta adequada a aquest grup d'interès», adverteix Elisabet Ruiz-Dotras, professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC i experta en educació financera.

Per a un 83 % de les persones grans (més de 65 anys) a Espanya, l'atenció personalitzada és el canal preferit a l'hora de fer gestions bancàries, mentre que internet i l'atenció telefònica se situen com els pitjors, segons l'informe Mayores UDP 2020. Amb cada vegada més sucursals tancades, horaris reduïts d'atenció, una Espanya buidada d'oficines bancàries (també a les ciutats), un ús majoritari dels diners en metàl·lic i poques habilitats digitals, la gent gran s'ha vist exclosa per la banca. «La banca en línia i la gestió de l'operativa bancària a través d'un smartphone o qualsevol dispositiu electrònic connectat a internet ha allunyat encara més de l'educació financera la gent gran o persones sense recursos, sectors que han quedat exclosos doblement: per desconeixement de les tecnologies i per falta de coneixement financer», afirma Ruiz-Dotras.

 

Dona de setanta anys i amb nivell adquisitiu mitjà-baix, la més exclosa

El perfil majoritari del «no usuari de la banca en línia» és el d'una dona de més de setanta anys que viu sola i que té estudis primaris i una capacitat de despesa equilibrada o insuficient. Entre les principals raons hi ha la falta de coneixements, la manca d'ordinador o tauleta i la inexistència de connexió a internet. «Els problemes s'agreugen per a determinats perfils, com ara dones grans i persones amb salaris baixos, que presenten uns nivells d'educació financera inferiors als de la resta de la població», explica Ruiz-Dotras. Segons el Banc d'Espanya, el tancament d'oficines deixa 1,3 milions de persones en situació de «vulnerabilitat en l'accés a l'efectiu», perquè «podria dificultar l'accés a l'efectiu en un segment de població que l'utilitza com a mitjà de pagament principal o únic». Segons aquesta entitat, més de la meitat de les persones més grans de 64 anys prefereixen els diners en efectiu a la targeta. «Prefereixen el metàl·lic perquè, per a ells, és una mesura de control i consciència de la despesa. Com que molts d'ells no estan digitalitzats, no els és fàcil tenir aquest registre», apunta l'experta.

Encara que la pandèmia va empènyer gran part d'aquest sector a aprendre'n a marxes forçades, avui sis de cada deu persones més grans de 65 anys fan servir internet. L'ús i l'habilitat són coses diferents, i més en matèria financera. Només el 6,5 % dels més grans de 65 anys té habilitats avançades en matèria d'internet, segons dades extretes d'Eurostat. Un 27 % dels enquestats que no fan servir internet afirma que fer gestions quotidianes a través d'internet o d'una màquina els va suposar un obstacle que no van poder superar. Aquest percentatge puja fins a gairebé el 60 % (58,9 %) entre els qui tenen una capacitat de despesa insuficient.

 

Un client que no interessa: pensionista i amb poca capacitat d'estalvi

«Les persones grans, sigui per falta de formació, de mitjans o de motivació, no són digitals. Això ha fet que es converteixin en un tipus de client que no és rellevant per a les entitats bancàries», adverteix Ruiz-Dotras, que detalla: «La rendibilitat de la banca passa pel client digital, perquè redueix molt els costos d'infraestructura i personal. Aquest tipus de client té pensions que no generen ingressos a la banca. En general, els queden pocs diners per estalviar o invertir perquè la major part d'aquests diners ja els gasten durant el mes».

 

Els drets dels vulnerats

Europa ja ha alertat de la vulnerabilitat financera. En un document, la Comissió Europea adverteix que els drets dels usuaris bancaris vulnerables han de ser un tema de protecció especial per part de les entitats en el context de la digitalització dels serveis financers. Davant la pregunta de què creuen que haurien de fer les entitats bancàries per millorar les gestions, el 64 % de les persones grans considera que s’hauria de mantenir algun tipus d'assistència presencial, mentre que el 38,7 % reclama que s'estableixin horaris específics per a grups de persones grans.

Per a Ruiz-Dotras, també investigadora del grup DigiBiz (Digital Business Research Group), cal incidir en l'educació financera de tots els ciutadans, especialment els exclosos, i oferir un bon assessorament financer personal. «Avui dia, un estalvi en un compte a tipus fix ja no és una opció per obtenir una renda addicional a la pensió de jubilació. Cal invertir en productes amb més o menys risc i adaptats al perfil de cada individu per garantir mínimament un ingrés addicional, però per fer-ho s'han de tenir determinats coneixements financers que els permetin estalviar, establir un pla de jubilació adaptat a les seves necessitats o adquirir productes financers òptims per a cada situació personal», conclou l'experta.

Experts UOC

Foto de la professora Elisabet Ruiz Dotras

Elisabet Ruiz Dotras

Expert/a en: Mercats financers, capacitació financera, banca electrònica, ètica i finances, i aprenentatge virtual (e-learning).

Àmbit de coneixement: Economia financera i comptabilitat.

Veure fitxa