La IA pot reduir dolors musculoesquelètics com l'artrosi

 

Les lesions musculoesquelètiques protagonitzen una part important de les consultes de l'atenció primària (Foto: Ryutaro Tsukata/Pexels)

16/01/2023
Pablo Ramos

Una investigadora de la UOC ha revisat la literatura científica dels últims deu anys sobre l'ús i l'aplicació de la intel·ligència artificial en la rehabilitació musculoesquelètica


La patologia musculoesquelètica afecta majoritàriament persones més grans de 65 anys, un col·lectiu social en augment per l'envelliment de la població


Més de deu milions de ciutadans d'Espanya s'adrecen cada any a un professional sanitari per alguna mena de malaltia relacionada amb els músculs o els ossos

Les lesions musculoesquelètiques protagonitzen una part important de les consultes de l'atenció primària. Són especialment rellevants les patologies de tipus degeneratiu, com l'artrosi, que afecta la gent de més edat i que pot arribar a generar dolor crònic i limitació de la mobilitat, a més de reduir la qualitat de vida dels pacients.

A causa de l'elevat nombre de consultes relacionades amb aquestes patologies en l'atenció primària i de la despesa de milions d'euros anuals que comporten per al sistema sanitari, ara un treball final de màster d'una investigadora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) revisa els estudis publicats sobre la implementació i l'impacte de la intel·ligència artificial (IA) com a eina autònoma de prescripció de tractaments de rehabilitació musculoesquelètica a escala global durant l'última dècada.

En aquesta revisió de la literatura científica, s'ha examinat l'impacte de la IA aplicada al camp de la rehabilitació musculoesquelètica i s'ha analitzat quin efecte té sobre la simptomatologia, quina funcionalitat pot tenir per a les activitats diàries i la qualitat de vida del pacient, i quin ús se'n pot fer com a eina educacional i de capacitació del pacient en l'autogestió de la malaltia. "L'objectiu és descriure les limitacions i les potencialitats de la IA aplicada a la rehabilitació musculoesquelètica i descobrir quin impacte té en el consum de recursos sanitaris", detalla Liubov Adrover Kirienko, estudiant del màster universitari de Salut Digital (E-health) de la UOC.

 

Optimització de l'atenció i sistemes de rehabilitació

S'estima que prop del 40 dels pacients que recorren a l'atenció primària pateixen dolor crònic. És més, aproximadament deu milions d'espanyols consulten anualment el metge per algun problema musculoesquelètic. Per la seva banda, la prevalença de l'artrosi és del 30 en la població general, xifra que augmenta al 80 en persones més grans de 65 anys.

De manera general, el tractament principal i no quirúrgic d'aquests problemes de salut és l'exercici físic, una teràpia pautada pels serveis de rehabilitació de l'atenció especialitzada. No obstant això, actualment aquests serveis experimenten una sobrecàrrega assistencial, amb llargues llistes d'espera i saturació dels gimnasos, cosa que fa empitjorar la qualitat assistencial. "Per tant, tenim la necessitat de capacitar l'atenció primària per poder resoldre la patologia musculoesquelètica de baixa complexitat, i d'empoderar el pacient en l'autogestió del seu trastorn musculoesquelètic. Així, és possible reduir la sobrecàrrega assistencial i millorar la salut musculoesquelètica de la població", apunta Adrover.

En aquest sentit, els resultats de la recerca mostren que la IA adaptada pot contribuir a prescriure programes de rehabilitació musculoesquelètica sense supervisió d'un professional sanitari. És més, l'aplicació de la IA en rehabilitació musculoesquelètica podria reduir el dolor i la simptomatologia de patologies com l'artrosi.

"Amb una implementació d'IA ens podríem plantejar fer tractaments de rehabilitació en àmbits sanitaris no especialitzats, com l'atenció primària. D'aquesta manera, si un centre d'atenció primària no disposa de servei de rehabilitació, el pacient podria accedir a un programa de rehabilitació després de la visita del metge de capçalera sense haver d'esperar la derivació al servei de rehabilitació especialitzat i sense passar per una llista d'espera", incideix la investigadora.

No obstant això, l'ús de la IA en la rehabilitació musculoesquelètica té més potencialitats en els casos menys greus, com les patologies musculoesquelètiques poc complexes. En aquests casos, el més important és l'educació del pacient i la pràctica d'exercicis terapèutics per part seva, i l'assistència física del fisioterapeuta no és necessària. "Aquesta aplicació és més viable en patologies degeneratives com l'artrosi o les tendinopaties de grau lleu o moderat sense indicació quirúrgica", explica Adrover.

En aquest sentit, cal tenir en compte que en l'àmbit nacional ja hi ha diverses aplicacions enfocades a la rehabilitació que fan servir la IA per millorar la qualitat de vida dels pacients i donar suport al sistema sanitari. No obstant això, tenen certes limitacions. De fet, com a norma general, aquestes iniciatives se centren en el diagnòstic o en l'ajuda al professional sanitari per prescriure programes d'exercicis a partir d'una biblioteca de vídeos o per fer un seguiment evolutiu de cada pacient. "Fins ara, no s'han desenvolupat intervencions amb IA per a la prescripció i creació de programes de rehabilitació de manera autònoma i sense la intervenció d'un ésser humà", incideix la investigadora.

 

Alternatives de millora en la implantació de la IA

D'aquesta manera, una implementació adequada de la IA podria millorar l'accés a programes de rehabilitació i permetria estalviar en desplaçaments, cosa que facilitaria la compatibilitat amb l'horari laboral i ampliaria l'oferta de rehabilitació en centres que no tenen servei especialitzat. "A més, la IA pot empoderar el pacient en l'autocura mitjançant l'educació, la capacitació i la instrucció d'exercicis terapèutics", apunta l'autora d'aquesta revisió.

Quant al sistema sanitari, la intel·ligència artificial podria ajudar a descarregar els serveis de rehabilitació especialitzats que pateixen sobrecàrrega assistencial i a reduir les llistes d'espera i la massificació de les àrees terapèutiques, a més de la ràtio de pacients i fisioterapeutes. D'aquesta manera, contribuiria a un augment de la qualitat assistencial. Especialment, amb un disseny i una programació concrets, es poden arribar a reduir els costos sanitaris derivats de la rehabilitació musculoesquelètica i oferir programes de rehabilitació sense augmentar les despeses en l'atenció especialitzada de rehabilitació.

"La IA pot ser una eina d'ajuda en situacions de falta de recursos. No obstant això, no hem d'oblidar que la situació ideal seria no dependre de la tecnologia per donar una bona atenció sanitària", adverteix Adrover.

Tot i els beneficis de la IA, no hem d'oblidar altres aspectes del sistema sanitari per aconseguir que sigui més eficaç i eficient. "És molt important que ens enfoquem en la prevenció, en la conscienciació de la població des d'edats primerenques, en l'educació sobre aquest problema de salut i en la facilitació de les eines perquè la gent es pugui cuidar tan bé com sigui possible ja des del primer nivell d'atenció, com l'atenció primària", conclou Adrover.

Aquest treball s'ha fet amb la supervisió i tutorització d'Hilda Maria Rodrigues Moleda Constant.

 

Referència

Adrover Kirienko, Liubov. Inteligencia artificial para la prescripción de rehabilitación musculoesquelética. [Treball final de màster]. Universitat Oberta de Catalunya (UOC). http://hdl.handle.net/10609/146593.

Experts UOC

Liubov Adrover Kirienko

Estudiant del màster universitari de Salut Digital (E-health) de la UOC.