Ets una persona col·laboradora? Tens més possibilitats de trobar feina

  oficina

Saber col·laborar i treballar en equip és una habilitat cada vegada amb més demandada en Recursos Humans. (Foto: Freepik)

23/05/2023
Beatriz González

La capacitat per treballar en equip s'imposa encara més amb el teletreball


Augmenten els programes de reskilling (aprenentatge de noves competències) i upskilling (aprenentatge continu de les habilitats més necessàries en cada moment)

La frase "es valorarà la capacitat per treballar en equip" apareix en moltes ofertes d'ocupació des de fa dècades. No obstant això, mai havia estat una qualitat tan valorada com ara. En l'actualitat, els experts la consideren una de les habilitats amb més pes a l'hora de triar el candidat idoni. Una recerca de Google for Work i Raconteur afirma que el 73 % dels líders empresarials creu que la seva organització obtindria més beneficis si els seus empleats treballessin de manera més flexible i col·laborativa. A més, les empreses que promouen el treball col·laboratiu tenen cinc vegades més probabilitats d'obtenir un rendiment alt, per la qual cosa l'habilitat de saber treballar en equip s'ha convertit en una capacitat molt demandada.

"Anteriorment ja estava demostrada la necessitat de desenvolupar la nostra competència social i de treball en equip, però potser no era sentida com una necessitat més evident, com ho és ara", afirma Mireia Cabero, professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). "El desenvolupament de les soft skills està sent una de les prioritats des de fa una dècada aproximadament en els reptes dels departaments de Recursos Humans mitjançant programes de reskilling (aprenentatge de noves competències) i upskilling (aprenentatge continu de les habilitats més necessàries en cada moment)".

Coincideix en la seva opinió amb Enrique Baleriola, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, que explica que, amb l'ocupació remota, el treball en equip s'ha tornat més important encara, si fos possible. "El teletreball ha reconfigurat el panorama de les relacions entre les persones: ara és més fàcil i més freqüent haver de tractar amb companys, clients o altres empreses on els equips són més diversos, ja que el treball en remot permet connectar amb persones més diverses, amb diferents cultures laborals i maneres d'entendre les relacions, necessitats més heterogènies…", assenyala.

A més, les necessitats laborals i de les persones també s'han redefinit: és més fàcil interferir en els horaris laborals dels altres, igual que es dificulta la capacitat d'expressió dels aspectes més informals i personals, com ara inseguretats o opinions, pel fet que les reunions són més puntuals i efectives, continua Baleriola. "Tot això dona peu que el treball en equip se'n pugui ressentir i, per tant, l'eficiència i els objectius de l'organització es vegin afectats", afirma.

En conseqüència, el desafiament de moltes organitzacions i equips de treball que teletreballen passa per trobar maneres de motivar els equips en el treball remot, reprendre una modalitat de treball híbrida on els processos més participatius i grupals es desenvolupin presencialment, o trobar noves maneres de lideratge i gestió en aquest context de teletreball. "I per aconseguir-ho, la col·laboració entre els treballadors és clau", diu el professor de la UOC.

No obstant això, aquesta capacitat no abunda. Segons Baleriola, avui dia vivim en un món molt competitiu on preval i es promou l'èxit individual, la capacitat que cadascun té per desenvolupar-se a si mateix i tirar endavant amb els seus propis mitjans. I aquesta desitjabilitat social ha fet que el treball en equip escassegi. "Molta gent no sap col·laborar i demanar ajuda, la qual cosa implica mostrar-se vulnerable i deixar de banda la lògica de la competitivitat individual, compartir l'èxit, delegar tasques, confiar que la resta de persones faran bé la seva feina, saber motivar la resta de persones, deixar-se influir i no imposar un criteri o una decisió", adverteix.

 

Quines habilitats requereix ser un bon col·laborador

Mireia Cabero explica que en qualsevol professió la competència tècnica permet llegir els reptes professionals i dissenyar solucions ajustades, però la competència transversal, i dins d'ella especialment la competència emocional, és la que ens permet tenir èxit en aquesta lectura i disseny de solucions. És a dir, mentre "la competència tècnica ens permet el 'què fem', la competència emocional vinculada a la capacitat de treball en equip determina el 'com ho fem' socialment", afirma recordant que els llocs de treball són espais socials, espais per a la resolució conjunta de reptes i la consecució conjunta de resultats.

Com totes les capacitats, la de treballar en equip requereix una sèrie d'habilitats. Entre elles, Cabero destaca ser empàtics, assertius, saber sostenir conflictes, saber resoldre conflictes des de la perspectiva del win-win, saber comunicar-se afectivament i efectivament, saber negociar, saber gestionar les nostres emocions en col·lectiu i les emocions col·lectives, saber generar climes emocionals favorables al treball en equip, saber gestionar els temps en equip, saber motivar, saber fer sentir valuoses les altres persones, acompanyar d'una mirada apreciativa la mirada crítica cap a les altres persones, tenir una comunicació no violenta… "Treballar junts requereix saber conviure, tenir recursos per una convivència laboral friendly", afirma.

"Les habilitats més importants per col·laborar i treballar en equip són aquelles que en el fons són més 'humanes': escolta activa, participació, empatia, solidaritat, paciència, confiança, ser conscients que cada persona té habilitats, coneixements i experiències diferents...", continua Enrique Baleriola.

 

Es pot aprendre a col·laborar?

La bona notícia és que, com tota habilitat psicosocial, es pot aprendre. Fins i tot encara que la major part de la vida laboral hagi transcorregut treballant en solitari. "Al final, tots vivim en un món social, i encara que treballem en solitari, tenim xarxes familiars, d'amistats, o de molts tipus, amb la qual cosa ningú parteix de zero o té capacitats nul·les de treballar en equip", explica Baleriola recordant que la base per desenvolupar aquestes capacitats són habilitats quotidianes i naturals que ja s'utilitzen en altres contextos, per la qual cosa només cal potenciar-les i aplicar-les al context laboral.

Per aconseguir-ho, és important tenir paciència i ser conscients que és una habilitat més per aprendre i desenvolupar a poc a poc. Però, a més, hi ha formacions específiques que es poden fer, "a més d'alguns conceptes de la psicologia que també podem estudiar i conèixer, com ara què són els rols i les diferents classificacions existents, el concepte de lideratge, la intel·ligència emocional o la identitat", afirma el professor de la UOC.

Quant a quins perfils tenen més possibilitats de desenvolupar-la, les personalitats empàtiques semblen tenir més facilitat per fer-ho. I les dones també tenen punts a favor: el 2021, l'estudi McKinsey va concloure que les líders dones tenien aproximadament el doble de probabilitats de dedicar una quantitat considerable de temps a esforços de col·laboració que es trobaven fora del seu treball formal.

"Els estudis de lideratge des de la perspectiva de gènere ens permeten veure que el lideratge femení és un lideratge més orientat a la col·laboració, a la generació de vincles, a la cura de l'equip, als processos cooperatius i a l'ajuda mútua", afirma Mireia Cabero. "Es dona una importància superior al 'com ens orientem junts als resultats' respecte d'altres estils de lideratge orientats simplement als resultats sense cuidar de com i en quin estat arribem junts", assenyala la professora de la UOC.

Experts UOC

Mireia Cabero

Professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació

Enrique Baleriola

Professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació