«La col·laboració científica amb la UOC ha estat clau pels nostres projectes de noves assegurances»

 Guillermo Franco

Guillermo Franco

14/01/2021
Rubén Permuy Iglesias
Guillermo Franco, responsable de Recerca del Risc en Catàstrofes de Guy Carpenter, una empresa que treballa amb els investigadors de la UOC per desenvolupar nous productes d'assegurances

 

Un dels reptes que es plantegen les universitats és garantir que aporten a la societat els coneixements que generen. Ho poden aconseguir de diverses maneres, però una de les més interessants és quan la recerca que duen a terme aquestes institucions acadèmiques els permet desenvolupar solucions tecnològiques amb les empreses. El grup de recerca Internet Computing & Systems Optimization (ICSO) de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya és un exemple d'aquest tipus de col·laboració. L'equip de l'ICSO treballa actualment amb Guy Carpenter, empresa proveïdora de solucions integrades per al sector de les (re)assegurances, amb seu als Estats Units, en el desenvolupament d'algoritmes d'optimització per a la seva tecnologia GC QuakeCube®, que ofereix pagaments d'assegurança ràpids en cas de terratrèmol per permetre una cobertura de risc més eficient.

Hem parlat amb Guillermo Franco, responsable de Recerca del Risc en Catàstrofes de l'empresa, sobre el projecte que duu a terme Guy Carpernter amb el grup de recerca ICSO i sobre la importància de la col·laboració de la companyia amb universitats com la UOC. 

Què és exactament GC QuakeCube? Ja el feu servir?

GC QuakeCube és un producte d'assegurança paramètrica contra terratrèmols. Ofereix als nostres clients pagaments ràpids en cas de terratrèmol sense la necessitat d'iniciar un procés llarg de reclamació i sense cap restricció pel que fa a la manera d'utilitzar els fons, sempre que compensin les pèrdues provocades pel fenomen. La pòlissa estableix l'import de la compensació a partir de la localització i la magnitud del terratrèmol, característiques que estan disponibles al cap de poques hores que hagi tingut lloc.

GC QuakeCube s'utilitza des del 2015 per dipositar uns 900 milions de dòlars de risc de terratrèmol en el mercat de les reassegurances en nom dels governs i les grans corporacions. 

Què us va portar a desenvolupar aquest tipus de tecnologia?

La penetració de les assegurances contra terratrèmols és força baixa arreu del món. Per exemple, a Califòrnia, només un 10 % de les llars té contractat aquest tipus de cobertura. Això es deu, en part, al cost elevat i a certa desconfiança en els productes d'assegurança que hi ha actualment. Els consumidors desconfien de la «lletra petita», i de les exclusions i limitacions característiques de les pòlisses tradicionals. Pensem que el desenvolupament de productes que permetin cobrar de manera més ràpida i transparent, com GC QuakeCube, permetrà adoptar-los més fàcilment i ampliarà la protecció del risc.

Es podria aplicar a altres desastres naturals, com els tsunamis, i no solament als terratrèmols?

La tecnologia que hi ha al darrere de GC QuakeCube està orientada a maximitzar la cobertura per a les persones assegurades i, alhora, a minimitzar-ne el cost. Aquests principis es poden aplicar a tots els desastres naturals i, des d'aquesta perspectiva, el projecte que hem dut a terme per als terratrèmols es pot estendre a altres riscos.

GC QuakeCube ja proporciona cobertura per als tsunamis, perquè els danys que causen estan determinats, en gran manera, per la localització de l'epicentre del terratrèmol i la seva magnitud. Perquè es produeixi un tsunami, hi ha d'haver un desplaçament vertical considerable del fons de l'oceà, la qual cosa sabem que només pot passar en unes regions i uns rangs de magnitud determinats.

Actualment, treballem en un sistema similar per estimar les pèrdues dels ciclons tropicals amb un enfocament semblant al de GC QuakeCube. 

Quins són els reptes principals als quals s'enfronta GC QuakeCube en aquest moment?

El repte principal de GC QuakeCube, com de qualsevol altre producte d'assegurança paramètrica, és la novetat i la complexitat del mecanisme. Les persones assegurades no estan acostumades a pensar en les característiques d'aquests fenòmens quan es tracta d'esperar una compensació de les companyies asseguradores. Acostumen a pensar en les pèrdues que han tingut i, un cop determinades, esperen cobrar segons la seva pòlissa. 

Amb l'assegurança paramètrica, li demanem al client que faci un salt mental i pensi en la magnitud i la localització del fenomen i no en l'impacte directe que pot tenir en la seva propietat. Això fa que entri en joc el «risc bàsic», la possibilitat que la compensació sigui diferent de la pèrdua real. Pot ser més alta, la qual cosa significa que les persones assegurades poden accedir a fons que no necessiten, o pitjor, pot ser més baixa, la qual cosa vol dir que l'assegurat queda exposat econòmicament.

Aconseguir que el client pensi en totes aquestes qüestions i en els possibles escenaris beneficiosos i adversos que poden tenir lloc és encara, en la meva opinió, l'obstacle principal per a l'adopció de GC QuakeCube i de la resta de solucions d'assegurances paramètriques.

Com va sorgir l'oportunitat de treballar amb el grup de recerca ICSO de la UOC?

L'oportunitat de treballar amb l'ICSO de la UOC va sorgir per casualitat, mitjançant un conegut comú. Un bon amic meu, el professor Juan Carlos Pérez Vázquez, em va presentar el 2014 un dels seus col·legues, el professor Ángel Juan, de l'ICSO de la UOC, i de seguida ens vam adonar que l'Ángel i jo teníem molts interessos en comú. Les nostres converses ens van portar ràpidament a iniciar un parell de col·laboracions pilot, que van ser profitoses i divertides. Vam formalitzar aquest treball conjunt el 2019 amb una col·laboració corporativa de tres anys de durada entre Guy Carpenter i la UOC.

Com qualificaríeu aquesta col·laboració fins ara?

L'experiència ha estat formidable. Hem fet un seguit de treballs que ens han ajudat a avançar en alguns aspectes clau del nostre procés de recerca i desenvolupament. Alguns d'aquests treballs també han donat lloc a publicacions fetes conjuntament per col·legues de la UOC i de Guy Carpenter. El professorat i els estudiants de l'ICSO de la UOC tenen molts coneixements, estan ben preparats i són professionals i amables. Ha estat productiu i un plaer treballar amb ells.

Per tant, espereu poder treballar plegats en nous projectes en el futur?

El treball conjunt que hem acabat ara ha generat noves preguntes i oportunitats. Estem molt contents amb els avenços que hem fet fins ara i esperem continuar treballant plegats d'una manera o d'una altra. 

És difícil tenir l'oportunitat de treballar amb grups de recerca o és una pràctica estàndard?

Jo tinc el privilegi de treballar amb molts grups acadèmics d'arreu del món. Part de la meva feina és fer d'enllaç entre la companyia, els nostres clients i el món acadèmic. La meva experiència prèvia en la recerca m'ha ajudat a establir aquestes connexions, i sovint assisteixo a congressos i intento mantenir la meva presència en la comunitat de recerca tant com puc.

Tanmateix, no és habitual que les empreses puguin accedir als grups adequats dins de l'àmbit acadèmic. Al llarg de la meva trajectòria professional, he estat testimoni de moltes dificultats i obstacles a l'hora d'establir col·laboracions i fer-les realitat. Cal dir que algunes empreses desconeixen la feina que es fa en la comunitat de recerca, cosa que encara dificulta més la identificació de possibles activitats conjuntes. Quan aquestes col·laboracions sorgeixen, la comunicació acostuma a ser difícil, perquè tendim a parlar en termes diferents, tenim objectius de base diferents i avancem en marcs temporals diferents. Penso que entendre les incerteses i les necessitats d'ambdues parts és fonamental per dur a terme projectes fructífers. 

Les empreses haurien d'intentar que la col·laboració amb les universitats fos més habitual?

Per descomptat. Penso que hi ha un gran potencial sense explotar. No obstant això, per reeixir, cal tenir clar que aquestes col·laboracions exigeixen temps i esforç, i que no sempre condueixen a l'èxit. Cal temps per conèixer-se i per conèixer els objectius i les limitacions dels altres abans de tenir a l'abast els resultats productius. Totes dues parts s'han de comprometre a treballar i han d'entendre que, quan es tracta de recerca, sempre hi ha la probabilitat de no arribar a l'objectiu desitjat.

Com gestioneu la pandèmia actual? En la vostra opinió, aquesta situació us podria donar l'oportunitat de fer front a nous reptes i confiar encara més en el coneixement científic?

La pandèmia fa més evidents algunes vulnerabilitats i llacunes del nostre sector. Hi ha una gran necessitat de protecció més directa i contínua en una situació com l'actual. Ja hi ha en curs moltes discussions sobre els nous productes d'assegurança paramètrica per a pandèmies, que poden donar una resposta més ràpida, amb menys exclusions i menys «lletra petita». Això comportarà la necessitat de fer més recerca en la confluència de l'economia, l'optimització numèrica i l'epidemiologia, ja que haurem d'explorar quines mesures físiques tenim a l'abast per activar els pagaments paramètrics, fins a quin punt són fiables, i com es poden correlacionar amb les pèrdues econòmiques. Serà una tasca llarga i complexa que crearà noves oportunitats per a les col·laboracions científiques.