«Hem d'evitar que la transició de la fàbrica a la plataforma no comporti un retrocés dels drets de les dones»

 Mayo Fuster

Mayo Fuster

06/05/2021
Gabriel Ubieto
Mayo Fuster, directora de la Càtedra Barcelona UOC d'Economia Digital i investigadora del grup Dimmons

 

En un moment en el qual les plataformes digitals estan al bell mig del debat mediàtic, fins al punt que el Govern prepara una nova llei per començar a regular-les, la UOC llança, juntament amb l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa, la nova Càtedra Barcelona UOC d'Economia Digital: Per a una economia col·laborativa centrada en el benestar de les persones i el dret a la ciutat (Càtedra_Oberta). Mitjançant aquesta càtedra es vol estudiar la plataformització que viu l'economia, la qual s'ha accelerat després de més d'un any de COVID-19, segons explica Mayo Fuster Morell, una de les impulsores de la iniciativa i directora de la Càtedra. En aquesta nova càtedra, el personal investigador desplegarà el MatchImpulsa, un programa d’impuls transversalment feminista que busca promoure el cooperativisme de plataforma i accelerar la digitalització i la plataformització de l'economia social, solidària i col·laborativa de les empreses i les organitzacions que actualment operen en analògic.

Com podríem definir l'economia de plataformes?

És un model de producció que s'ha anat desenvolupant amb l'adopció de les noves tecnologies. Es caracteritza per la producció, l'intercanvi i el consum per mitjà de grups de persones distribuïdes i que està mitjançat per una plataforma digital. Estem enmig d'una gran transició. Si abans la fàbrica era la gran unitat de producció, ara ho són les plataformes.

Hem passat de Ford a Uber?

Sí. Tot això comporta una reorganització de la vida, no només de l'economia. I ara, amb la COVID-19, el procés de plataformització digital s'ha accelerat moltíssim, sobretot amb el teletreball. El nombre de persones que treballa mitjançant plataformes és cada vegada més gran. I totes les empreses que treballen amb aquests sistemes, sigui per treballar o per oferir serveis, també han crescut molt.

Ara les plataformes són una part de l'economia. D'aquí a uns anys tota l'economia serà de plataformes?

Sí, no serà cosa d'un sector, atès que aquest model de producció està irrompent en tots els àmbits d'activitat econòmica.

La punta de l'iceberg que la gent pot tenir ara mateix al cap d'aquesta economia de plataformes són aplicacions com Uber o Glovo. És casual que hagi començat per aquí aquest nou model?

Són els àmbits que generen més controvèrsia, però no són ni els més grans ni els primers que van aparèixer. Els primers, als anys noranta, es dedicaven a la producció de coneixement immaterial, com la programació, o de continguts educatius, com és el cas de la Viquipèdia. Després hi ha hagut diverses onades d'expansió i ara estem a l'onada que va començar el 2005, que és la més coneguda mediàticament. En aquesta onada, les plataformes han passat a oferir serveis a les ciutats, com serveis de mobilitat o d'allotjament turístic. La COVID-19 ha provocat que les plataformes s'estenguin pràcticament a qualsevol àmbit. El grau de digitalització que han de tenir les empreses ha de ser molt superior al que tenien anteriorment i moltes han passat a organitzar-se per mitjà de les plataformes.

Algunes d'aquestes plataformes han generat polèmica pel model laboral que utilitzen i les condicions precàries que imposen a les persones que hi treballen. Plataformes i precarietat són dos conceptes que necessàriament han d'anar junts?

No. Cal diferenciar entre l'economia de plataformes i el model d'economia de plataformes. Plataformes com Uber responen a un model extractivista o també conegut com a unicorn. Són grans plataformes dominants d'un mercat, molt agressives en el seu desenvolupament, que funcionen a partir del desmantellament dels drets laborals i que sobretot es basen en l'externalització de responsabilitats i infraestructures. Un exemple són les empreses de bicicletes, que utilitzen els aparcaments públics per estacionar i fer negoci sense contribuir a mantenir-los.

Quina és l'alternativa?

Mensakas, una cooperativa fundada per persones repartidores. Ofereixen el mateix servei, però amb contractes laborals en condicions. Es coneix com a cooperativisme de plataformes i Barcelona n'és un referent internacional. Representa una oportunitat d'escalabilitat per a l'economia social, perquè fins ara quan una cooperativa arribava entorn dels 250 treballadors generalment trobava un topall de creixement. Gestionar una cooperativa amb molts treballadors era complex i ara, amb les plataformes digitals, les cooperatives poden arribar a volums d'activitat que no coneixíem fins al moment.

Quins altres exemples de cooperativisme de plataformes podem trobar?

Smart IB, que és una cooperativa cultural que es dedica a ajuntar persones autònomes. Aquestes facturen per mitjà de Smart IB i la cooperativa els dona una cobertura i una mutualització de serveis per assegurar que poden treballar en bones condicions. Ara mateix hi treballen 4.500 persones a Espanya i més de 125.000 a Europa. Altres exemples són Som Mobilitat, una cooperativa catalana de lloguer de vehicles elèctrics compartits, o Suara, una cooperativa de serveis de cura a les persones.

Ara està a punt de sortir la que es coneix com a «llei rider», que serà la primera norma a Espanya que regularà explícitament el treball en les plataformes digitals. Com ha de regular l'Administració aquestes plataformes?

Ho ha de fer des dels diferents àmbits. En l'àmbit europeu, la Unió Europea comença a ficar-s'hi i aquí té molt de pes la regulació de les dades. Però les primeres que van reaccionar i que han estat més proactives són les ciutats. Hi ha una xarxa que es diu Sharing Cities —nosaltres vam participar en la creació— i que agrupa cinquanta ciutats de tot el món. Van crear una espècie de sindicat de ciutats.

En què consisteix aquest sindicat?

Aquestes ciutats van signar un acord per regular i promocionar l'economia de plataformes en benefici del dret de les ciutats. Des de Toronto o Nova York fins a París, amb governs molt diferents. Perquè van veure que aquestes plataformes tenen molt de poder, de vegades per sobre del de les institucions locals, i que era excessiu. Si Airbnb no té les dades en obert, l'Ajuntament de Barcelona no pot saber quin és el seu volum d'activitat a la ciutat.

Ho aconsegueixen?

El que s'està confirmant, sobretot arran de la COVID-19, és una tendència de les ciutats a limitar aquestes plataformes més agressives, com ara les relacionades amb la mobilitat, a les quals als tribunals europeus els està anant molt malament. En el cas concret d'Airbnb és diferent, perquè la pandèmia els ha parat la plataforma i no sabem què passarà quan torni l'activitat turística.

Què podeu aportar a aquest debat des de la recerca?

Vam ser nosaltres qui vam impulsar la creació d'aquest sindicat de ciutats. Treballem en un marc de recerca-acció i aquesta serà una de les marques de la nova Càtedra_Oberta. Un dels temes en què volem posar més èmfasi és en com els processos de plataformització aguditzen, molt més que l'economia industrial, la manca d'equitat de gènere. Durant el confinament s'ha vist amb la distribució desigual de les tasques de cures entre homes i dones. I també hem vist un increment exponencial de les violències masclistes. Les evidències científiques disponibles apunten al fet que la plataformització de l'economia està comportant un retrocés dels avanços de les darreres dècades en termes d'igualtat de gènere.

I quins projectes emprendreu?

Hem de veure com es pot evitar que la transició de la fàbrica a la plataforma no comporti un retrocés dels drets de les dones. Per això, el programa MatchImpulsa per a la digitalització i la plataformització de l'economia social, solidària i col·laborativa a Barcelona, a banda d'oferir capacitació, acompanyament i finançament per a la plataformització digital, dona suport a l'acceleració i la implantació de mesures i plans d'igualtat de les empreses i les organitzacions que hi participen.