«La Universitat empodera l'estudiant davant d'un mercat de treball complex»

 Àngels Fitó i Jordi Gutiérrez

Àngels Fitó i Jordi Gutiérrez (Fotos: UOC)

04/11/2021
Anna Torres Garrote
Entrevista a Àngels Fitó, vicerectora de Competitivitat i Ocupabilitat de la UOC, i Jordi Gutiérrez, director de UOC Corporate

 

Davant d'un mercat laboral que canvia molt de pressa, com s'adapta la Universitat? Com facilita l'accés de l'alumnat a una ocupació o li proporciona el camí perquè pugui optar a un lloc de treball més bo? Una primera resposta la trobem en les fires d'ocupació, i prova d'això és que la UOC organitzarà els pròxims dies 16 i 17 de novembre la segona edició de la Fira Virtual d'Ocupació, amb ofertes d'un centenar d'empreses. D'aquesta iniciativa i de la resta d'eines i de projectes que engega la Universitat ens en parlen Àngels Fitó, vicerectora de Competitivitat i Ocupabilitat de la UOC, i Jordi Gutiérrez, director de UOC Corporate.

Quin paper tenen les universitats en el canvi de model productiu?

A. F.: Les universitats són un dels quatre actors del model de l'hèlix quàdruple. La seva interacció amb empreses, Administracions públiques i la societat civil fomenta la innovació, augmenta la productivitat i millora la competitivitat de les empreses. Per tant, les universitats hi tenen un paper clau, perquè, d'una banda, actuen com a node de generació i intercanvi bidireccional de coneixement amb empreses i, d'una altra, aporten talent per ajudar a transformar el model productiu.

Què fa la Universitat perquè l'alumnat trobi feina?

A. F.: La Universitat aposta per empoderar l'estudiant davant d'un mercat de treball complex, volàtil i incert. Per això, el dota dels recursos i de coneixements adequats perquè adquireixi les competències necessàries per incorporar-se amb èxit al mercat de treball i li ofereix eines i estratègies per a la presa de decisions.

I, en el cas de les carreres amb taxes d'inserció laboral més baixes, amb més atur o amb menys sortides laborals, de quina manera ajuda la Universitat aquests estudiants perquè s'incorporin al mercat laboral?

A. F.: Si descomponem l'ADN competencial de les persones graduades en aquestes carreres, podem fer valer un conjunt de competències molt preuades pel mercat laboral. La capacitat d'analitzar situacions complexes o d'aproximar-se als problemes mitjançant el pensament crític són algunes de les competències que actualment busca el mercat de treball. La nostra tasca és guiar l'estudiant perquè identifiqui i potenciï aquestes competències transversals i específiques, i mobilitzar els ocupadors perquè les reconeguin.

Ens podeu explicar algunes accions concretes que du a terme la UOC per afavorir la inserció laboral de l'estudiantat?

A. F.: Jo destacaria la Fira Virtual d'Ocupació, un espai de trobada que organitzem anualment per afavorir la relació entre estudiants i empreses i institucions, que ens permet aportar als estudiants recursos per a la cerca de pràctiques o de feina i, alhora, compartir coneixement del mercat laboral amb les organitzacions que hi participen. Així, doncs, enfortim també els vincles que té la Universitat amb les empreses. Durant el curs acadèmic fem cicles de tallers per a l'ocupació que, de manera transversal, permeten desenvolupar competències específiques per a l'ocupabilitat, i també generem oportunitats d'ocupació mitjançant els nostres programes de pràctiques i la borsa de treball.

Quines eines empren les universitats per conèixer les necessitats del mercat i incloure-les en els plans d'estudis?

J. G.: Sempre hem col·laborat intensament amb les empreses, mitjançant la creació d'experiències d'aprenentatge que fomentin el creixement dels seus professionals perquè superin els reptes de negoci als quals s'enfronten i transformin les seves organitzacions. Aquestes col·laboracions ens permeten conèixer de primera mà les necessitats del teixit industrial i adaptar-hi constantment la nostra oferta formativa. D'aquesta manera, incorporem els nous coneixements necessaris per augmentar l'ocupabilitat dels nostres estudiants. En el marc d'aquesta col·laboració universitat-empresa, mantenim reunions periòdiques amb les principals organitzacions dels diferents sectors d'activitat, amb les quals dissenyem noves solucions formatives que combinen el coneixement generat per la Universitat amb les millors pràctiques de les organitzacions. Actualment també hi ha la possibilitat de treballar amb dades de vacants en temps real i estem buscant activament una manera d'explotar aquesta informació al servei d'una orientació professional personalitzada a gran escala. Totes aquestes iniciatives ens permeten seguir innovant en la formació corporativa i, al seu torn, aproximar la nostra formació universitària a la realitat canviant del mercat laboral.

Com traslladeu i adapteu tota aquesta informació que recolliu del mercat laboral als plans d'estudi?

A. F.: Cada pla d'estudis té una comissió formada per acadèmics i professionals que s'encarrega de planificar i coordinar internament el desenvolupament de noves solucions formatives i d'adaptar-ne les actuals a partir de les necessitats que identifiquen les organitzacions. Al seu torn, l'Àrea de Serveis d'Orientació i Carrera Professional de la UOC col·labora des de l'inici en la planificació de les titulacions, amb la finalitat que els programes de pràctiques i també els treballs finals tinguin el màxim valor en termes d'ocupabilitat. 

En relació amb la formació de l'estudiantat, quines són les principals preocupacions que us traslladen les empreses? I què és el que valoren més?

J. G.: Actualment una de les principals prioritats per a la gran majoria d'organitzacions és emprendre un procés de transformació per adaptar-se a l'entorn de canvi permanent en el qual viuen. Al marge dels coneixements necessaris per a cada posició en particular, les empreses requereixen persones capaces d'implantar aquests canvis amb èxit, que arribin on la tecnologia no arriba, que siguin creatives i que gestionin les emocions pròpies i les dels seus equips. En aquest sentit, valoren molt positivament les competències digitals i de treball en equip dels nostres estudiants, que han adquirit formant-se amb el model educatiu en línia, interactiu i col·laboratiu de la Universitat.

Què demanen més les empreses: graus, màsters i titulacions pròpies especialitzades o una formació més general?

J. G.: En el cas de les noves incorporacions d'estudiants a les empreses, en general es demanen més graus i màsters, mentre que per a la formació dels professionals que ja formen part de l'organització depèn en gran manera del repte que l'empresa vulgui abordar. Per exemple, quan es tracta de perfils d'alt potencial, se sol plantejar una formació més generalista per complementar les competències que les persones ja tenen fruit de la seva trajectòria professional. En canvi, si l'objectiu és capacitar un grup de professionals perquè afrontin un repte més vinculat a una àrea funcional de l'empresa, la formació acostuma a ser més especialitzada i molt personalitzada segons el sector en què opera l'empresa, la seva cultura organitzativa i el perfil professional al qual es dirigeix. 

A la Universitat, som plenament conscients que la formació contínua al llarg de la vida és una exigència i una responsabilitat absolutament imprescindibles per mantenir l'ocupabilitat amb el pas del temps.

De quina manera col·labora la Universitat amb les empreses perquè els continguts que s'imparteixen a les aules estiguin alineats amb les necessitats empresarials?

J. G.: La col·laboració universitat-empresa que mantenim permet un intercanvi de coneixement entre els professionals de totes dues parts. La Universitat difon el coneixement que ha generat fruit de la seva tasca de recerca i docència, i les empreses comparteixen amb nosaltres les seves millors pràctiques, els reptes que afronten i les noves competències que requereixen els seus professionals, la qual cosa ens permet actualitzar i adaptar contínuament els continguts dels nostres programes a partir de les noves necessitats formatives que s'identifiquen.

Quins passos ha de seguir la Universitat perquè aquest coneixement que imparteix fructifiqui en una inserció laboral de qualitat dels seus graduats?

A. F.: La Universitat és responsable en part d'una inserció laboral de qualitat. Hi ha altres factors, com ara la mateixa estructura del mercat de treball o l'especialització productiva de l'entorn, que també són determinants per aconseguir una bona ocupació. En una visió estesa de la seva responsabilitat, la Universitat no solament és responsable d'oferir una formació de qualitat adequada als principals reptes de la societat i del mercat de treball, sinó també de promoure el desenvolupament de competències específiques per a l'ocupació.

Cal canviar res en les metodologies d'ensenyament per aconseguir aquests objectius?

J. G.: La metodologia que s'utilitzi per traslladar les experiències d'aprenentatge tant a estudiants com a professionals d'empreses i institucions ha d'aconseguir canviar-los i generar-los passió per seguir aprenent. Per això, els recursos formatius s'han de construir a partir de continguts útils i rellevants que aportin valor, cal dissenyar-los amb formats innovadors que els sorprenguin i s'han de dinamitzar segons el perfil de la persona a qui es dirigeixen, de manera que es generi un entorn obert que permeti la reflexió, la pràctica i la col·laboració.

Què significa per a les empreses tenir treballadors amb coneixements professionals actualitzats?

J. G.: Les empreses arribaran tan lluny com ho puguin fer els professionals que les integren. Per tant, desenvolupar el talent dels treballadors perquè siguin capaços de transformar les seves organitzacions genera avantatges competitius sostenibles iguals o fins i tot més importants que altres iniciatives tan estratègiques com la innovació en la proposta de valor, l'evolució del model de negoci o la incorporació de metodologies àgils en els processos per guanyar eficiència. Invertir en les persones, mitjançant la creació d'una cultura adequada en l'organització que les motivi a seguir desenvolupant les seves habilitats i els seus coneixements, és sens dubte una prioritat per a les empreses.

La inserció laboral està relacionada amb el nivell educatiu? Continuarà sent així en el futur?

A. F.: Si ens fixem en les dades espanyoles, encara que la universitat segueix exercint d'ascensor social, cada vegada ho fa menys. Hi ha un problema de sobrequalificació, o d'infracompetitivitat, que no solament interpel·la les universitats, sinó també el conjunt del teixit productiu i les seves polítiques de desenvolupament. Si la universitat no vol perdre el paper com a proveïdor d'ocupabilitat, ha d'adoptar reptes tan rellevants com la formació contínua, la flexibilitat de plans d'estudis i la capacitat de fer recerca, però per això cal que les polítiques públiques i el seu finançament acompanyin.

Enllaços relacionats