«Com a infermera, mai no hauria imaginat treballar en informàtica de salut»

 Janine Sommer

Janine Sommer

11/05/2022
Jesús Mendez
Janine Sommer, infermera i coordinadora de projectes de telemedicina i portal per a pacients del Departament d'Informàtica de Salut de l'Hospital Italià de Buenos Aires

 

Janine Sommer és infermera de formació i de professió. Va treballar en serveis com neonatologia o pediatria, però des de fa alguns anys va canviar d'escenari i es dedica exclusivament a la informàtica de salut a l'Hospital Italià de Buenos Aires.

Participant de l'eHealth What If Forum, organitzat per l'eHealth Center de la UOC fa alguns mesos, aprofitem el Dia Internacional de la Infermeria per parlar-hi i conèixer el paper de la salut digital en la seva tasca, els beneficis i els reptes que comporta.

La imatge que es té de la telemedicina i de la salut digital sol estar associada al paper d'un professional mèdic, però hi ha altres professions i tasques en què també és molt rellevant. Què en pensa? Quina importància tenen per a la infermeria en el dia a dia?

Sí, el primer que t'imagines en sentir aquestes paraules sempre és una relació metge-pacient, no penses en un altre professional, fins i tot sabent que on hi ha més evidència d'ús de la telemedicina és en la psicologia. Ara bé, tots els professionals de la salut d'una manera o una altra hi podem treballar, des de diferents punts de vista, perquè no tots tenim la mateixa mirada sobre el pacient. 

En concret, en la infermeria és important en la prevenció, en l'educació per al pacient o en el control de la medicació, per bé que encara hi ha molt per fer. Amb la pandèmia es va evidenciar que la infermeria pot fer altres tasques que no tenen a veure estrictament amb l'assistència presencial.

Quins diria que són els avantatges principals i les limitacions?

Un dels avantatges principals és que permet fer seguiment de pacients sense necessitat de trasllat quan no cal. També, per exemple, al nostre hospital les infermeres fan servir tauletes amb una aplicació que desenvolupem i les quals permeten registrar signes vitals i de medicació. Així s'estalvia temps i s'eviten errors que poden sorgir per sobrecàrrega de treball, perquè són poques per als pacients que hi sol haver ingressats. I és molt útil en l'educació del pacient i per informar sobre les cures que necessiten.

Per contra, la limitació més important és la bretxa tecnològica: no sols per part dels pacients, que moltes vegades tenen problemes d'accessibilitat (i generalment els tenen els qui més es podrien beneficiar, els qui viuen en zones més allunyades i amb menys recursos), també pels professionals. A molts encara els costa adoptar les noves tecnologies.

És infermera, però treballa en informàtica. Com va decidir fer aquest pas?

Sí, jo vaig ser infermera neonatal i pediàtrica, i estimo la meva professió, però el sistema de salut pot ser molt esgotador per al professional i necessitava canviar. Llavors vaig trobar que hi havia una especialitat que es deia informàtica de salut i vaig decidir fer la residència durant dos anys. Ara em permet treballar en infermeria però darrere de l'escena, aportar un gra de sorra que faciliti el treball en el dia a dia. Tens la mirada assistencial, però també la mirada informàtica que et permet saber quina tecnologia pot ajudar a millorar el treball dels professionals de la salut i la cura dels pacients. Estic molt contenta, però reconec que és una cosa que no m'hauria imaginat mai.

La possibilitat de fer aquesta residència no existeix arreu. Quin paper tenen les universitats i els centres de recerca en la formació?

Realment hi ha poca oferta en espanyol. A Buenos Aires el que es fa és incorporar la informàtica de salut dins de la formació de grau. Fins ara, la formació que tenien a les facultats de medicina o infermeria era d'ofimàtica —coneixements de Word o Excel—, però per descomptat amb això no n'hi ha prou avui dia. Es treballa pensant que aquests estudiants treballaran possiblement en un hospital informatitzat. I, si ara no és així, ho faran en un futur. Això també fa que coneguin aquesta especialitat i que cada vegada hi hagi més gent que la triï.

En l'eHealth What If Forum —en què va participar— es va parlar molt dels avantatges de la salut digital, però també de la por d'algunes persones del fet que representés una deshumanització. Què n'opina?

Primer, penso que ha de quedar clar que la salut digital i la telemedicina no són un substitut de la presencialitat, sinó un complement. Però, a més, considero que la humanització no depèn de si fas servir un ordinador o si estàs assegut en un escriptori davant d'un pacient, la humanització depèn de la persona. La deshumanització pot passar presencialment. És a dir, no depèn de la tecnologia, sinó de les habilitats interpersonals. I hi ha maneres estudiades de com hem de comunicar-nos a través d'una pantalla, com hem de mirar a la càmera, mostrar les mans, etc.

També es diu que el repte de la salut digital no és tecnològic, sinó cultural i organitzatiu.

Sí, el repte té molt a veure amb com es vol organitzar. Hi ha molta gent que ho estudia, perquè les tecnologies per si mateixes no solucionen els processos, i com a mínim aquí a l'Argentina no hi ha cap llei que ens digui com ho hem de fer. I també el fet cultural és important: quan vam introduir les tauletes per registrar dades en el servei d'infermeria, molts pacients es queixaven perquè pensaven que jugaven. Això és una cosa que amb el temps anirà canviant.

Fa alguns mesos es va publicar un estudi de la UOC i impulsat pel Banc Interamericà de Desenvolupament sobre telemedicina a l'Amèrica Llatina. Les conclusions eren que la telemedicina internacional podia ser molt beneficiosa, però que l'ús encara era escàs. Hi està d'acord?

Sí, és clar que de beneficis n'hi haurà, però penso que encara hi ha molt per parlar entre països. Hi ha un dilema molt important, i és el de la jurisdicció. Qui pot atendre a qui? Com es pagarà? La telemedicina no té un lloc físic i aquestes són qüestions no resoltes en què entren fins i tot interessos polítics.

La pandèmia, com ha canviat la visió d'aquests recursos?

Penso que la va canviar, del tot. Ja s'anaven introduint, però la pandèmia va catalitzar els canvis i ara ja no hi ha marxa enrere. Una prova és que l'ús de la telemedicina, encara que és lògicament menor que al començament de la pandèmia, fa temps que és estable i molt per sobre dels nivells que tenia abans. Els professionals han après a discriminar els casos en què és suficient, i els pacients estan més acostumats i de vegades la prefereixen i tot.

Finalment: un desig en el Dia Internacional de la Infermeria?

Que es valori molt més la tasca de les infermeres al món, tenint en compte a més que n'hi ha un dèficit mundial i que s'estima que encara en faltaran més l'any 2030. I incentivar que la infermeria pugui treballar en altres àrees, que no es vegi només com un recurs assistencial, sinó que pot aportar molt de valor en altres àmbits com l'educació, la informàtica o la recerca.